Olé i Sport no es marquen cap gol

ISAAC GARCIA I MARIONA FOLGUERA– 13/03/2015 17:42

Olé i Sport són mitjans de comunicació esportius de referència a Argentina i Espanya, respectivament. A continuació, es presenten els trets principals d’ambdós diaris esportius i una anàlisi de les seves plataformes digitals dividit en determinats aspectes de la configuració i presentació dels continguts.

Captura de pantalla de la pàgina principal del diari Olé.

El diari esportiu Olé s’edita des del 1996, essent així el primer diari esportiu d’Argentina. Pertany al grupo Clarín, presenta un format tabloide (410×290 mm) i gran part de la informació se centra en el futbol; tot i que dóna cobertura a tots els esports, nacional i internacionalment. És clarament un diari sensacionalista tal i com podem veure en els titulars amb què presenta la informació.

Captura de pantalla de la pàgina principal del diari Sport.

Sport és un diari d’informació esportiva fundat el 1979 a Barcelona, editat a la ciutat comtal i membre del Grupo Zeta. Disposa de versió digital des del 1997. Tot i cobrir tota l’actualitat esportiva d’Espanya i del món en general, el rotatiu de caire sensacionalista té una especial afecció pel FC Barcelona. Des del 2000, l’audiència de la pàgina web s’ha vist augmentada de manera exponencial atès que cada cop han fet ús de més recursos per oferir una versió digital de qualitat.

1.- Interfície de la homepage

Ambdues capçaleres presenten un format similar però la del diari Sport té dos nivells de menús. Així com passa amb les capçaleres, les dues homepages dels diaris esportius tenen una composició molt semblant: les notícies disposen d’un titular, una imatge o un vídeo, i s’ordenen per criteris propis del mitjà que van en concordança amb la línia editorial.

A diferència d’Sport, Ole ofereix més informació nacional, no se centra tant en un equip concret del país sinó en tots els equips que disputen la Copa Libertadores atès que el lector model no es correspon només amb el d’un equip com sí s’esdevé amb Sport.

En referència a la disposició i actualització de les xarxes socials, tots dos diaris les situen a la part superior de la capçalera: Olé a la banda dreta, mentre que Sport a l’esquerra. Olé, a més, ha enllaçat amb Pinterest, xarxa que no ofereix Sport. Tant Sport com Olé són molt actius a les xarxes socials ja que hi generen contingut constantment.

Mentre que Olé només edita en castellà, la informació publicada pel diari Sport es pot llegir també en català, anglès i àrab.

Cercar quelcom en aquests dos diaris resulta senzill atès que disposen de cercadors, simples i avançats. Encara que cap dels dos mitjans té una pestanya que rederigeixi a l’hemeroteca al menú principal, Sport disposa d’una secció -present al lateral esquerre- que dóna accés a l’hemeroteca de l’edició en paper. Olé només permet veure la seva portada en paper.

Cal destacar que mentre que el diari Olé posa l’hora local a la seva capçalera, Sport aprofita l’espai per informar el lector de quina ha estat l’hora de la darrera actualització.

2.- Contingut Multimèdia

El contingut multimèdia, en ser la pàgina web d’un mitjà esportiu, té molta importància; en especial els vídeos i les imatges. Els gràfics no acostumen a aparèixer a la homepage ja que el lector prototipus se sent més atret pels altres recursos multimèdia. Tot i així, gràcies al fet que els infogràfics permeten resumir molta informació en poc espai, s’empren sovint en les pàgines interiors. Qualsevol lector es veurà més atret i li resultarà més pràctic i il·lustratiu veure un vídeo sobre una jugada de futbol -o de qualsevol altre esport- polèmica que no llegir-ne la descripció que podria ser, a més, valorativa.

És per això que les opcions multimèdia acaben suposant un plus perquè el lector recorri a visitar els llocs web, i no es quedi en el format paper.

3.- Tipografia

A la pàgina principal, Olé fa servir dues tipografies: en la majoria de les notícies que hi apareixen usa Arial, però es combina amb una lletra egípcia que només fan servir a la secció de la Copa Libertadores. Sport en canvi, només té una tipografia: l’Helvetica. La negreta i el cos regular són els recursos tipogràfics amb què juguen per presentar els titulars.

4.- Color

El color corporatiu de l’Sport és el vermell: l’usa per a rotular les diferents seccions dins la pàgina principal i és el color de fons del nom del diari. Olé en canvi, empra quatre colors: el verd, el blanc i el negre que confegeixen el logo del diari; i el taronja que el serveix per marcar els hiperenllaços de la pàgina web, així com per remarcar algunes subseccions de la homepage.

5.- Publicitat

La capçlera de l’Sport es veu subordinada a la publicitat: com es veu en la imatge anterior, la propaganda se situa sobre la capçalera, prenent-li el lloc; mentre que al diari argentí la publicitat es troba sota. Els anuncis es camuflen i s’intercalen amb les notícies arreu en el diari català, mentre que Olé els col·loca a la banda dreta de la pantalla. Sport, a més, usa la capçalera on hi ha el nom del diari per fer propaganda dels seus productes.

Tant el diari Olé com Sport estructuren, distribueixen i presenten els continguts de forma similar. En ser mitjans sensacionalistes, les imatges i els titulars interpretatius tenen un pes molt important. I és que, encara que divergeixin en determinats punts, aquests dos diaris esportius presenten un gran número de convergències. La composició de la homepage per exemple, és gairebé idèntica: estan farcides d’imatges i vídeos -que són els protagonistes principals-, enllaços i peces informatives breus.

Roger Cassany: «Les parts Premium no tenen sentit a Internet»

Roger Cassany és periodista i fou cap de redacció al diari electrònic independent VilaWeb. També exerceix com a professor de periodisme audiovisual a la UPF i a la UOC. Ha treballat durant 3 anys al diari El País. Expert en periodisme digital, convergència en sala de premsa i vídeo periodisme.

­

Què impera a Internet: la imatge o el vídeo? ­

La imatge. El vídeo és imatge. Cada història o notícia té una traducció diferent a Internet. Hi ha notícies que reclamen a crits vídeos, i d’altres que no. A vegades una bona fotografia pot tenir més força. El que és evident és que l’espectador i el lector reclamen vídeos. ­

És el lector qui reclama els vídeos o ha estat el periodisme el que ha reeducat l’audiència perquè els reclamés? ­

Crec que no és el periodista el que ha educat la població, sinó el món: si no existís Youtube no es demanarien tants vídeos. El periodista s’ha adaptat a un món cada vegada més audiovisual i viral. Tenir un vídeo és sempre un valor afegit. ­

Com hauria de ser el “post perfecte”? ­

Depèn de la història o notícia, el gènere i de molts altres factors.

Per què creus que el contingut dels mitjans digitals és tan diferent del contingut dels diaris impresos? ­

La premsa digital ha pogut tendir a ser més sensacionalista per tenir més audiència; en alguns casos és veritat, però més aviat penso que el risc és al revés: que la premsa digital que faci això acabi influint per inèrcia a la premsa escrita i que, en lloc de fer una informació més aprofundida, interpretativa o més d’anàlisi, acabi incorporant notícies que no són notícies. Sensacionalisme pur.

Creus que les versions digitals dels diaris que són originàriament en paper, tenen més audiència del que són digitals nadius? ­

No sé si tenen més audiència, el que sí que tenen és un avantatge: la marca.Tenen equips més grans i per tant una producció molt més important. Per això la diferència hauria de ser més gran. En tot cas ens hauríem de preguntar si els diaris en paper utilitzen de manera òptima el seu format digital. Hi ha casos en que són una reproducció dels de paper i hi ha casos que el diari de paper i el digital no tenen res a veure. El temps ens acabarà dient quin model vol el lector. El periodisme està en crisi. Ningú vol pagar per la informació, és cert, però la ciutadania demana informació, per tant és una cosa que canviarà.

Moltes gràcies!

També podeu llegir l’entrevista completa en pdf!

Miquel Pellicer: «El futur del periodisme està en entendre que està canviant, que ha de ser flexible i s’ha d’adaptar als nous temps»

Miquel Pellicer és periodista i antropòleg. Autor del blog personal sobre mitjans de comunicació miquelpellicer.com, gestor de les xarxes socials del FCBarcelona i autor del llibre «Optimismo para periodistas«, està especialitzat en periodisme digital, convergència tecnològica, coordinació d’equips humans i distribució de continguts. També fou un dels fundadors de BCNMediaLab, un portal de debat sobre mitjans.

Què hauríem d’entendre per “contingut natiu” de les xarxes socials? A la llarga, serà el futur o la salvació del Periodisme?

D’entrada, la salvació o el futur del periodisme està dins la dinàmica d’entendre que el Periodisme està canviant, que ha de ser flexible i s’ha d’adaptar als nous temps. Si intentem fer un periodisme com el que hem fet els darrers vint anys, fins i tot, en els darrers cinc anys, estem morts. Ara, és veritat que a banda del meu blog, amb la Marta Franco, la meva col·lega periodista, vam fer un llibre on parlàvem d’optimisme des d’un punt vista pel qual hi han moltes coses a fer en el món del periodisme i, per tant, no només és el contingut nadiu; és el suport de les xarxes socials, el replantejament de les redaccions com a lloc per fer periodisme. Hi ha molts factors que poden fer que el futur del periodisme sigui molt millor. I en aquest punt, és com fer surf: Pots esperar a que la ona et vingui i queixar-te, o pujar a una taula i surfejar. A vegades el periodisme peca de massa inflexibilitat.

Quin límit hi ha entre la comunicació institucional o d’organitzacions i el periodisme en si?

No et sabria dir el límit exacte. No és una ratlla que marques. En ambdós casos hi ha valors comuns que s’han de compartir: honestedat, professionalitat, la independència, el sentit comú o la feina ben feta. No parlaria d’objectivitat, que no existeix. Els límits, els marquen aquests valors que s’han de promoure estiguis on estiguis.

Amb això de la independència, creus que a Internet es minimitzen els costos de fer Periodisme, en relació a altres formes, facilita tenir aquesta funció de quart poder?

No ho sé. Tinc sentiments enfrontats. A vegades tinc la sensació que periodisme sí que continua sent un quart poder molt real i que, per tant, ha de vigilar la clase política i econòmica, i ha de prevaldre els valors ciutadans com a servei públic. I a vegades tinc la sensació que és tot el contrari: que el periodisme vol lluitar, no per ser el quart poder, sinó per ser el poder en sí. Al final, el que és destacable no són les diferències o si el periodisme és el quart poder, sinó el fet que cada vegada, amb els costos i amb les xarxes socials, la gent que no és periodista pot explicar històries. Òbviament, això no és periodisme pur, però et diria que el valor principal és que la gent ens pot ajudar a fer periodisme i sobretot a ser millors.

A la pràctica, quines són les diferències entre mitjans digitals amb pàgina a internet i els mitjans nadius d’Internet? Poden competir els primers amb els segons?

No diferenciaria entre uns i altres. Hi ha bons mitjans que han fet una política estratègica digital important i, per tant, s’han adaptat. I hi ha d’altres que estàn patint com de tu a tu amb aquests altres mitjans. Ara mateix estem competint amb el mòbil, un element comú que utlitzem tots els usuaris; per tant, hem d’adaptar els nostres continguts i les nostres plataformes amb el que tenim al palmell de la mà. L’usuari no pensa en la història del Periodisme, l’usuari pensa en el que aquell mitjà li ofereix. Per tant, és molt important que hi hagi innovació i tendències, perquè al final és allà on els periodistes podem incidir més en la nostra feina.

Com valores l’experiència a BCN Media Lab?

En el projecte Media Lab ens vam reunir una sèrie d’amics que veníem de molt llocs diferents. Amics, coneguts i saludats. Ha estat una gran experiència molt profitosa des del punt de vista que hem coincidit una sèrie de periodistes que estàvem implicats en el canvi del periodisme com a professió. Òbviament, la feina del MediaLab està en stand-by, perquè vam decidir congelar el laboratori d’idees per qüestions professionals. Es van fer debats molt interessants sobre la professió, el papers dels periodistes, les noves tecnologies i el món audiovisual.

També et pots descarregar l’entrevista completa en pdf!

Xina censura un documental sobre contaminació medioambiental

GUILLEM GRAS. El documental “Under the Dome” sobre la contaminació mediambiental a la Xina ha sigut eliminat de la xarxa després d’assolir una gran repercussió la setmana passada.

Tot i disposar del suport inicial del ministeri de Medi Ambient i d’algun dels principals mitjans del país com el Global Times, el govern xinès ha decidit censurar l’emissió del documental de Chai Jing després de la repercussió assolida els darrers dies. Va arribar a assolir més de 200 milions de visites en 5 dies i més de 280 milions de missatges a la xarxa social més popular del país, Weibo.

El film de 104 minuts, va deixar d’estar disponible el dissabte passat pel matí en tots els mitjans digitals del país, redirigint l’accés del mateix a una plana d’error. Només un mitjà de Hong Kong manté un enllaç disponible, ifeng.com, a través de YouTube.

Font: http://internacional.elpais.com/internacional/2015/03/06/actualidad/1425656280_517419.html

Prisa farà una ampliació de capital per donar entrada a Qatar

Narcís Figueras (@figtreesgodmade) – El grup d’El País ha anunciat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que ampliarà el seu capital en 75 milions —tots subscrits per International Media Group— que aniran destinats integrament a inversions qatarianes. Les noves accions tindran un valor nominal de 0,53 euros i suposaran un 10% del total de les accions del grup.

Aquesta ampliació de la qual es beneficiarà el sultà Ghanim Alhodaifi Al-Kuwari ha de servir, segons els dirigents de PRISA, per recuperar-se de les doloroses pèrdues de l’any 2014, que van ascendir al 66% respecte de l’any anterior, 2.237 milions d’euros negatius nets.

PRISA reconeix que la davallada prové fonamentalment de la venda del 56% de Canal + a Telefònica l’estiu passat, que encara està pendent d’aprovació per la Comissió Nacional del Mercat i la Competència i que va suposar la pèrdua de poc menys de 3 mil milions d’euros al grup.

Més informació: “Prisa da entrada a Qatar con un 10% para sufrir pérdidas de 2.000 millones”.

The Huffington Post arriba a Austràlia

Arianna Huffington, fundadora de la publicació

Patricia Hernàndez (@Pattmeher) – The Huffington Post instal·larà finalment la seva edició a Austràlia al segon trimestre de 2015 juntament amb la col·laboració de Fairfax Media.

En declaracions de la fundadora Arianna Huffington: «Austràlia sempre va estar en el nostre full de ruta cara al futur. És increïblement important per a nosaltres ser-hi, i era només una qüestió de decidir-nos pel soci adequat «.

Jimmy Maymann, CEO de Huffington Post, ha comentat als mitjans que «Austràlia sempre ha estat un punt de destinació per a nosaltres des que vam començar la nostra expansió internacional. És la 12a economia més gran del món, amb el tercer mercat de la publicitat digital a Àsia «. 

La BBC iniciarà un programa de practiques sobre eines digitals

Isabel Freijo – La cadena britànica BBC oferirà a 5.000 joves en situació d’atur l’oportunitat de cursar un programa de pràctiques per ajudar-los a millorar les seves habilitats digitals i, d’aquesta manera, escalar dins el món laboral.

El programa “Make it Digital” començarà al juny i tindrà una durada de nou setmanes. Durant les pràctiques s’ensenyaran conceptes bàsics del món digital com construcció de webs o la realització vídeos curts per penjar a la xarxa però també s’oferiran eines més íntimament relacionades amb el món professional com planificació empresarial, elaboració de pressupostos i treball en equip.

Aquest programa de pràctiques serà el més gran desenvolupat fins ara. A part de la BBC, hi col·laboraran altres entitats com el Departament de Treball i Pensions (DWP) i l’organització Skills Funding Agency, entre d’altres. Segons informa el propi mitjà, s’espera que l’abast d’aquestes pràctiques puguin crear una força de treball amb habilitats digitals més diversa i millor qualificada, per oferir oportunitats que canviïn la vida de tots aquests joves.

Via: BBC

El New York Times guanya el premi a millor disseny digital

JANA HOMS DONÉS (@Jana_HomsDones) El New York Times es converteix en la publicació més guardonada pel seu disseny digital, segons la Society for New Design. Aquesta organització internacional premia als mitjans d’acord amb les innovacions concretes realitzades durant tot l’any. El New York Tiemes ha guanyat set medalles, entre elles, una d’or per la cobertura del Mundial de Futbol i dos de plata pel seguiment de les eleccions a Senador i els Jocs Olímpics.

  

El podi es completa amb la National Public Radio (NPR), guanyadora de 5 medalles, i The Washington Post, que aconsegueix 4 medalles. Els projectes interactius van ser el producte més destacat d’ambdues publicacions. La NPR es va emportar l’or per un reportatge interactiu sobre l’habitatge a Chicago i, per altra banda, The Washingotn Post va destacar per un sistema interactiu desenvolupat per seguir l’evolució d’una de les paraules més controvertides del diccionari anglès.

Via:  Ágora Digital

El País TV estrena director

LAURA GENOVARD(@laugenquet).- El portal informatiu El Confidencial Digital ha anunciat que El País TV té nou director. Segons el blog de ciberperiodisme The Media News Letter, l’encarregat de dirigir el mitjà és el periodista Carlos de Vega. El director general del periòdic assegura que el nou nomenament és una oportunitat per enriquir el format audiovisual de El País.

Carlos de Vega ha treballat per el portal d’abast internacional Deutsche Welle a més d’haver estat corresponsal a Washington per a les cadenes Cuatro i CNN+.

El diari valencià El Periòdic rep el premi a Millor Mitjà Digital

LAURA GENOVARD(@laugenquet).- La Federació d’Oci, Turisme, Joc, Indústries Recreatives i Afins (FOTUR) va guardonar al diari digital elperiodic.com amb el premi al millor mitjà de la Comunitat Valenciana del 2015.

La periodista Mar Arambil, el fotògraf Juan Carlos Moreno i el subdirector del diari Paco Varea van pujar  a rebre el guardó. Varea va agrair la remuneració a l’equip del FOTUR i per reclamar suport a l’administració autonòmica del sector de la comunicació.

Els diaris El Mundo Comunidad Valenciana i la Campanya “Crea Cultura” van rebre també una commemoració pel seu treball.

Enguany, a més, és el desè aniversari del diari premiat.